Què és el bullying?

El bullying (assetjament escolar) és qualsevol tipus de maltracte a nivell psicològic, físic o verbal produït a les escoles durant un llarg termini.
El tipus de violència que s’acostuma a realitzar a és l’emocional i es dóna durant les hores de classe i les hores de descans.

Les persones afectades i els agressors acostumen a tenir entre 12 i 14 anys, en l’etapa de l’adolescència.

L’agressor el que intenta aconseguir és la intimidació de la víctima. Aquesta intimidació es sol aconseguir ja que l’afectat és mes dèbil que l’altre. Aquest queda exposat física i emocionalment davant el maltractador, generant com a conseqüència, marques psicològiques.

És aleshores quan l’assetjat comença a tenir patiment davant cada persona que es troba, per la confiança en els altres ja que creu que tothom pot i vol fer-li mal. Aquests prefereixen deixar d’assistir a l’escola / institut i es mostren tristos, solitaris, nerviosos en el seu dia a dia. Entre mig de la desesperació de l’assetjat, comencen a sorgir depressions i fins i tot pensaments de suïcidi.

L'objectiu de la pràctica de l'assetjament escolar és intimidar, apocar​​, reduir, sotmetre, aplanar, acoquinar i consumir, emocional i intel · lectualment, la víctima, amb vista a obtenir algun resultat favorable per als que assetgen o satisfer una necessitat imperiosa de dominar, sotmetre , agredir, i destruir als altres que poden presentar els assetjadors com un patró predominant de relació social amb els altres.

De vegades, el nen que desenvolupa conductes de fustigació cap a altres cerca, mitjançant el mètode de «assaig-error», obtenir el reconeixement i l'atenció dels altres, dels que no té, arribant a aprendre un model de relació basat en l'exclusió i el menyspreu d'altres.

Amb molta freqüència el nen o nena que assetja a un altre company sol estar envoltat molt ràpidament d'una banda o grup d'assetjadors que se sumen de manera unànime i gregària al comportament de fustigació contra la víctima. Això és a causa de la falta d'una autoritat exterior (per exemple, un professor, un familiar, etc.) Que imposi límits a aquest tipus de conductes, projectant l'assetjador principal una imatge de líder sobre la resta dels seus iguals seguidors.

Sovint la violència troba una forma de canalitzar socialment, materialitzant-se en un mecanisme conegut de regulació de grups en crisi: el mecanisme del boc expiatori. Destruir el que no és seguidor, al qual es resisteix, al diferent, al qual sobresurt acadèmicament, al imbuït de ferris principis morals, etc.